El dia de reis d’aquest any ha sigut més peculiar per a alguns espanyols: han rebut 4 reis. Aclarim-ho; no parlo d’un quart rei que va perdre de vista l’estrella que guiava fins el nen Jesús i hagi tardat 2011 anys en retrobar-la (…el nen Jesús tampoc va néixer a la península ibèrica). No té res a veure, Espanya rebrà una bona injecció de capital estranger procedent de la Xina. La premsa l’ha categoritzat com el salvador de l’economia, com un quart rei mag. I per acabar de fer un millor joc de paraules, un altre rei, aquesta vegada el  rei Juan Carlos, també ha rebut el ministre xinès d’economia.

Aquesta injecció de capital consisteix en un total de 16 acords valorats en 5.700 milions d’euros. Qui ha sortit beneficiat és Repsol, que s’emporta el tros més gran del pastís en concepte de la venda de la filial de Brazil . Tot i així,  aquests acords no reduiran el risc que corre l’Estat, ja que la majoria d’ells no arriben a un valor de 6 xifres (per exemple, venda de pernils amb valor de 200.000€). Com pot Xina salvar Espanya en un context que les agències de rating segueixen reduint la qualitat del deute dels bancs espanyols, la prima de risc segueix pujant, el Ibex baixa més de 1% diari i el deute espanyol cada vegada està considerat de menys qualitat (tenint en compte que ens els pròxims 2 anys no disposarà dels diners que ha tingut fins ara)? El risc sistèmic no es reduirà amb la visita dels xinesos firmant només 16 acords…però en canvi, sí que ens podria ajudar si realitza més accions.

En primer lloc, Xina hauria d’assegurar un increment de transaccions comercials entre els dos països a curt, mig i llarg termini (posats a demanar…). Durant tota la dècada, Xina ha sigut un país exportador (venia productes i serveis a l’exterior), però crec que Xina actuarà d’una manera que em sembla contradictòria. El motiu és que està comprant deute públic a països perifèrics d’Occident i també a cèntrics com Estats Units, però ho fa a partir de tots els dòlars que ha pogut acumular gràcies al consum d’EUA i la injecció directe de capital d’empreses d’altres països. El problema és que Xina encara no té un mercat intern capaç de créixer el seu propi país; necessita clarament el mercat exterior. Llavors, com pot garantir Xina que comprarà productes espanyols a partir del consum xinès? Pot comprar un país, però els particulars no poden consumir el suficient. Hauria d’ajudar a Espanya per altres vies, com facilitar l’accés a altres mercats i a nous clients.

En segon lloc, Espanya ho tindria més fàcil si el país veí de l’esquerra no estigués (casi) en suspensió de pagaments. Si Portugal cau, ens anem tots amb ells. L’ajuda de Xina no seria suficient: xinesos i europeus haurien de comprar deute públic espanyol equivalent el que tenia Espanya de Portugal ja que l’efecte dòmino podria continuar. Fins ara es deia que amb el rescat de Irlanda i Grècia, ja no hi hauria diners per rescatar a un altre país; però si s’afegeix Xina a la compra de països, encara hi ha una mínima esperança (tenint en compte que el preu dels bons espanyols disminueix a mesura que augmenta la prima de risc del país; és a dir, Espanya pot ser atractiva per ser comprada ja que té un preu més baix).

Per altra banda, hi ha dos aspectes a considerar. El primer punt és que Espanya necessita enfortir els pilars interns que fan aguantar l’economia. Li falta encara trobar-se amb la situació de poder assenyalar amb el dit quin sector de l’economia hauria de destinar les seves inversions i despeses. Posteriorment, hauria de millorar el mercat laboral fent una reforma; encara estem en crisi i és una bona oportunitat per canviar-ho…ara bé, amb els sindicats amenaçant que faran vagues generals, com es pot negociar amb ells si la seva resposta en el primer moment és un “no”? (“Estado de alarma y se acabó”). Finalment, l’altre aspecte a considerar és: i si cau la Xina, qui la salvarà?

Related posts: