Quan a un català se li posa un billet de 17.000 milions d’euros sobre la taula en plena crisi financera, li comencen a tremolar les parpelles, a tenir uns ulls com taronges i finalment acaba controlant-se per mostrar una posició de negociació i no mostrar signes de desesperació. El binomi crisi-oportunitat és utilitzat desenes de vegades cada dia en els darrers anys, proposant, algunes vegades, solucions per fer un canvi. Ara s’ha presentat una alternativa de rebre una injecció d’inversió directe de capital mai vista a Espanya.

El magnat Sheldon Adelson va confirmar ahir haver decidit la ciutat per a construir un petit imperi d’oci, Barcelona o Madrid. Per una banda, Esperanza Aguirre assegura que ho té molt guanyat perquè ha parlat amb l’inversor 5 vegades en els ultims anys, cosa que el president de la generalitat només un cop i creu que està desequilibrat (per cert, únic 5-1 que s’ha vist a favor del Madrid en un duel de les dues ciutats en els darrers anys).

El govern espanyol dóna el vist-i-plau a la inversió ja que creu que tots sortim guanyant. En primer lloc, el mateix Adelson reconeix que guanyarà desenes de milers de milions en 4 o 5 anys, una projecció de beneficis no mostrada científicament. Després, la taxa d’atur es veurà afectada per la creació de 200.000 llocs de treball, concentrant-se en el sector hoteler, casinos i espectacles. Com es pot deduir, tot això corregirà la balança comercial i reduirà forçosament el dèficit gràcies a l’augment de les exportacions (turisme) i segurament es produirà un pas endavant en les infraestructures de la zona, com per exemple en el cas de Barcelona, l’aeroport del Prat agafaria gran importància amb les rutes aèries més rendibles a causa de l’augment de la demanda.

Per altra banda, hi ha interpretacions més subjectives com per exemple la de l’Artur Mas: “Eurovegas encaixa perfectament amb la marca Barcelona”, textualment, i que afavorirà al turisme implicant Barcelona com el primer destí turístic europeu. D’axiò en Trias no està gaire segur, ja que afirma que hi ha problemes de terrenys on edificar l’imperi (principal desavantatge respecte Madrid i es presenten alternatives com zones per Viladecans).

Ara bé, s’ha d’interpretar aquesta oportunitat com la sortida de la crisi? Com he comentat, existeix el binomi crisi-oportunitat i la meva pregunta s’enfoca en: què passa si ens equivoquem a l’hora de triar l’oportunitat? Alguns estaran d’acord que s’ha d’apostar pel pilar del turisme, ja que aporta ingressos externs i l’economia no depèn de l’activitat interior del país. Però, desconec fins a quin punt afavoreix a la marca que el president de la generalitat en parla. S’ha de tenir en compte que si entra aquest projecte, es deixaran d’altres. I una altra cosa, volem un turisme d’apostes i de faldillers? Això ja toca un tema ètic i cadascú posarà els seus valors on ell cregui; Convergència ja els ha posat; i Unió?

Related posts: